Hosting, registro y alojamiento web, dominios y servidores
Tu servidor de alojamiento web, servidores y registro de dominios (acceso a página principal)
Favoritos | Recomiéndanos | Enlázate | Contacto | Buscador   
Acerca de Dimensis | Informaciones legales   
··································   
[ Acceso a la Página Principal ]   
 
  BLOG Consultas Soporte Programación Utilidades Artículos Mapa web Área privada  


Soporte técnico sobre alojamiento web y servidores de Dimensis

Información para administrar tus recursos, resolver dudas, contactar con nuestro soporte y estar siempre al día



Artículos publicados en Univers Dimensis

· Artículos por temas
· Definiciones
· Archivo de artículos
· Ranking (top)
· Sindicación (RSS)

· Artículos en catalán



  


Google

La pàgina web protegida com a creació intel·lectual davant la pirateria

Internet comporta el naixement d'una nova creació de l'intel·lecte intrínseca a la seva pròpia naturalesa com a objecte de Propietat Intel·lectual. Aquesta creació és la pàgina web. Aquesta es deu concebre com la plasmació d'Internet i el món de les telecomunicacions, la seva arribada a tot el món. La web existeix, fonamentalment, com una plataforma a través de la qual les gents i les organitzacions es comuniquen i comparteixen informació.

Pot dir-se que en un breu termini de cinc anys, el món ha vist evolucionar els seus hàbits adquirits fins el moment; de tal manera que podem afirmar estar en la segona gran revolució de la història: la Revolució de les Telecomunicacions, amb la diferència que en aquest cas, s'està donant amb major mesura i bàsicament per igual per a tots els cercles.

Cap aspecte de la vida queda al marge d'aquest nou món i, per tant, com font de regulació de tota relació, tampoc el Dret. Concretant un poc més i entrant al tema que ens concerneix, no podem obviar l'aplicació de la Propietat Intel·lectual a les noves tecnologies.

Així, Internet comporta el naixement d'una nova creació de l'intel·lecte intrínseca a la seva pròpia naturalesa com a objecte de Propietat Intel·lectual. Aquesta creació és la pàgina web. Aquesta es deu concebre com la plasmació d'Internet i el món de les telecomunicacions, la seva arribada a tot el món. La web existeix, fonamentalment, com una plataforma a través de la qual les gents i les organitzacions es comuniquen i comparteixen informació. La raó de la popularitat de la web radica en la seva naturalesa oberta distribuïda i fàcil d'utilitzar.

A partir de la pàgina web, cada particular des del seu ordinador pot accedir a un sens fi d'informació. Però la web a més, i com apuntàvem, és una creació en si i no només un instrument d'accés a informació, i és just en aquest punt on es planteja la unió del Dret i de la protecció d'aquesta propietat. Perquè la primera qüestió a la qual cal plantar cara és davant quin tipus de propietat ens trobem. Per a donar solució a aquesta pregunta no hi ha més que veure quina realitat jurídica és la web. És a dir, com definiríem jurídicament una web, de la mateixa manera com se'ns plantejaria com definiríem o fitaríem legalment un bé immoble, una marca, un llibre o un buc. La web és, abans de res, fruit de l'intel·lecte; per aquest motiu, resulta el plantejament de la web com a objecte de protecció de Propietat Intel·lectual.

Parlar d'una pàgina web no és parlar de ciència ficció, per la qual cosa procedeix ara fer un estudi sobre aquesta realitat com a creació intel·lectual, com també la seva protecció davant les còpies il·legals i els mitjans amb els quals comptem avui per a plantar-los cara. No és suficient dir que la pàgina web ha nascut amb Internet, sinó per la pròpia naturalesa intrínseca d'aquest. Internet sense la web no existeix i aquesta abans de res, és una creació intel·lectual; de manera que abans d'entrar a conèixer qualsevol altra relació jurídica, és necessari analitzar aquesta obra com es mereix, com obra fruit de l'intel·lecte.


La creació artística protegida legalment i la pàgina web com a creació intel·lectual

És clar que molts són els preceptes normatius aplicables referent a això, ja sigui nacional com internacional, i hem de recalcar especialment la regulació nacional que d'antuvi deu ser d'aplicació directa a tota creació intel·lectual i s'insereix en el marc de diverses regulacions d'àmbit internacional, com Convenis, Acords o Directives. No és doncs sobrer fer, encara que lleu, cert esment dels requisits, els pros i contres que requereix una obra per a ser objecte de protecció intel·lectual. És a dir, entrar a fer una breu anàlisi de l'article 10 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual –des d'ara, TRLPI-; sense caure en l'error de pretendre convertir l'objecte d'aquest estudi en aquesta anàlisi.

L'article 10.1 del TRLPI diu referent a això: «són objecte de propietat intel·lectual totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible, actualment conegut o que s'inventi en el futur, comprenent-se entre elles: (…) d) les obres cinematogràfiques i qualsevol altra obra audiovisual (…); i) els programes d'ordinador». No hi ha doncs, cap dubte que la pàgina web és una obra de creació de l'intel·lecte, independentment del suport en el qual s'expressi. Qüestió distinta és que es pugui encasellar com a obra audiovisual o programa d'ordinador, on mancaria un precepte nou o específic.

El problema es planteja en aquest moment entorn de la necessitat de cobrir per mitjà de la protecció que afavoreix la propietat intel·lectual una nova creació que sorgeix amb Internet: la web. És clar que conté elements d'originalitat que requereixen ser emparats per mitjà d'aquesta legislació. La qüestió radica ara a veure si tal normativa està o no preparada per a donar cobertura a aquestes noves creacions fruit de l'intel·lecte.

Destaquen així quatre elements que han de ser considerats objecte de protecció intel·lectual: el disseny propi de la pàgina, el contingut pròpiament dit de la web –que al seu torn es presenta en múltiples formes tals com text, imatges, àudio, vídeo…, formant tots junts un disseny global i individual al seu torn per a cada element del contingut. Sovint és impossible desintegrar el contingut del disseny donada la gran interdependència que es crea entre ells; ambdós depenen un de l'altre i al seu torn els dos depenen del tercer element, el codi font, que els dóna sentit com a parts integrants d'una pàgina web. Sense deixar de tenir cura del nom de domini de la pàgina web que, com s'explicarà, per analogia es podria interpretar com el títol de l'obra; encara que per descomptat, les característiques de l'obra fan que sigui, si més no, dubtosa la seva protecció com a objecte de propietat intel·lectual.

Entrant doncs a analitzar-ho molt concretament, resulta obvi que el disseny de la pàgina ha de ser protegit com a obra de l'intel·lecte. No hi ha dubte sobre la complexitat d'alguns dels dissenys de la mateixa pàgina web per a esdevenir atractiva per al públic usuari de la Xarxa.

De la mateixa manera, és clar que el contingut de la pàgina web ha de ser contemplat i protegit pel dret d'autor. El problema serà veure en quin punt és protegible el contingut publicat i per quins articles de la LPI.

Hem de fer un esment especial, a més, sobre el Codi font. El Codi font es presenta com l'expressió pròpia d'Internet, per la qual cosa es pot dir que les pàgines web no existeixen sense ell. És la materialització en el món digital dels dos anteriors, la seva plasmació en bits –1 i 0- com a llenguatge que interpreten els ordinadors.

Però el codi font és, i té com a funció més primordial en el que a aquest estudi es refereix, com la prova de la creació de la pàgina web. En ocasions es poden inserir pistes falses com a prova de la seva creació prèvia o autoria en cas de ser copiat –ex. un “exe” sense cap sentit o una frase com “si es copia aquesta frase senyal que és una còpia il·legal”, entre altres formes de protecció. A més, hi ha la possibilitat que el codi font sigui registrat en el Registre de la Propietat Intel·lectual, o bé dipositat davant un notari perquè doni prova fefaent de l'existència i prioritat en el temps de tal pàgina web, sense perjudici que estigui a la disposició dels usuaris, “penjada” a la Xarxa. De tal manera que, si es copia el codi es podrà demostrar sempre davant l'autoritat apropiada, que qui va copiar no tenia coneixement de tal “exe” o frase. Totes aquestes vies no tenen altra raó d'ésser, més que la de defensar la legitimitat prèvia de qui és autor de la pàgina web.

Així doncs, la web en última instància és sempre fruit de l'intel·lecte, per la qual cosa ha de ser protegible per les lleis de propietat intel·lectual. Però el problema radica ara a defensar si suposa o requereix d'un tipus autònom , igual que una obra audiovisual ho va requerir en el seu moment.

Una vegada demostrada la susceptibilitat de la pàgina web de ser considerada creació intel·lectual, haurem de recórrer a la protecció que s'atorga als programes d'ordinador, mentre que el suport és igualment un programa científic executable per ordres de l'esmentat codi font, en què manca precepte específic que reguli la web com un tot indissoluble.

Finalment, cal esmentar especialment el nom de domini. Neix en aquest punt un apartat que no pot deixar de ser considerat rellevant i inherentment unit al naixement de la pàgina web.

El nom de domini serà el referent més directe per a l'usuari, igual que el títol d'una obra és el referent directe d'aquesta creació: quan algú esmenta “Hamlet” com a obra literària, “El moisés” com a obra escultòrica, “Les quatre estacions” com a composició musical, o “El Padrí” com a obra cinematogràfica, tothom sap a què es refereix. No hi ha dubte. Relaciona directament el títol amb l’obra sencera i el seu contingut sense cap dubte. Així doncs, per què no extrapolar aquesta possibilitat de protecció a les pàgines web i saber per un nom de què estem parlant. Qui dubta que www.hotmail.com és una pàgina de correu gratuït, qui dubta que www.repsol.com ens conduirà, per regla general, directament a la pàgina web d'aquesta marca registrada. I a l'igual amb una gran quantitat de marques com www.coke.com; www.nike.com. Per tant, hem de considerar que també el Nom de Domini és part de l'obra i protegible com a tal pel TRLPI.

En termes legals, la qüestió que ara se suscita, una vegada comprovat que els distints components de la web són protegibles per si mateixos, radica a saber o poder catalogar la web com a obra objecte de protecció intel·lectual en si; o sigui, si podem protegir la web com un tot, com una obra autònoma, o bé hem d’inserir-la en algun tipus ja existent. No estem davant un mer programa d'ordinador –tipus que seria aplicable al codi font- però que no és més que un element d'un tot desintegrable. S’ha d’analitzar si la pàgina web és un tot indissoluble on s'uneixen contingut, disseny i codi font, juntament amb el nom de domini, amb el qual regeixen normes especials, i que no està contemplat com una obra pròpia intel·lectual en el propi TRLPI.

No obstant, de protegir-se cada element separadament, no estem protegint l'obra com un tot i sempre poden quedar elements en l'aire sense protecció, perquè al cap i a la fi, segons es defineixi o delimiti el codi font, ¿ no serà un o un altre el disseny i/o contingut de l'obra? Igual que en el seu moment es va saber crear un tipus distint i independent per a les obres cinematogràfiques, pot dir-se que en aquest cas la pròpia naturalesa de la pàgina web requereix i insta la protecció de tal obra de l'intel·lecte com un tipus autònom, és a dir, propi de la pàgina web i intrínsec a la seva creació.

Així, malgrat que teòricament la Llei és perfectament aplicable per qualsevol “suport…” –article 10 *TRLPI-, no queda clar que el fet de protegir per separat els distints elements que configuren la pàgina no suposi un detriment de l'obra, que en el fons és un tot i que no va ser previst –potser per desconeixement del legislador- en la Llei de Propietat Intel·lectual de 1987.

No es tracta d'un mer programa d'ordinador, perquè és molt més que això, però tampoc és una obra audiovisual, perquè té com a pilar un programa informàtic. En tot cas, té similituds amb l'obra multimèdia, amb la qual s’assemblaria tant que es reduiria tant que a una especialitat d'obra multimèdia, feta sempre l'excepció de la prèvia necessitat de crear un tipus autònom per a l'obra multimèdia en general. Ens trobaríem de nou davant l'aplicació del principi d'especialitat i generalitat del tipus, així com del naixement del tipus autònom una vegada que aquest adquireix entitat suficient com per a estudiar-se independentment del concepte general del que va néixer.

Per tot això, i a efecte d'enfortir la idea que la web esdevé una obra autònoma una vegada creada, s’ha d’analitzar si s'entén aplicable la tipologia que pugui ser una obra composta, quan s'hi incorporin elements prèviament existents. La qual cosa ens duu a concloure la concepció de la web com una obra resultant global de la qual no es poden desintegrar de forma artificial els elements que la componen.


El Registre de l'obra intel·lectual: la seva rellevància

De tots és sabut que el Registre de l'obra intel·lectual pel TRLPI no és un requisit constitutiu del dret d'autor, sinó una facultat que té. Però aquesta facultat atorga al seu autor certs privilegis a l'efecte de prova, certa posició preferent en el moment de reclamar o demostrar els seus drets enfront de tercers. També pot demostrar l'antiguitat del dret d'autor i per tant la seva prioritat en el temps en cas de plagi.

D'aquí neix la viabilitat del registre de la pàgina web en el registre de la propietat intel·lectual com si d'un diari es tractés. És a dir, es tracta de registrar el marc, el format. És clar que, atesa la diària, o si més no freqüent, modificació i implementació dels continguts de la web no pot fer-se un registre diari, però sí un registre suficient del codi font que provi l'autoria i prioritat en el temps d'aquest autor. De no registrar-la correm el risc que algú que ens plagiï els continguts ho registri i ens sigui més difícil de demostrar la nostra licitud (autoria) prèvia. També aquí regeix el principi registral prior tempore potior iure, sempre només a efectes provatoris però no constitutius.

Qüestió distinta neix de la possibilitat de crear un registre únic universal per a les pàgines web. Un registre en el qual tota pàgina es pugui registrar una vegada “aparegui”, o prèvia la seva aparició, a la xarxa amb el codi font i amb el nom de domini com a referent. ¿Algú dubtaria ara de la seva importància com a referent de la web, com a creació i com part seva no desintegrable d’ella ?. Per a més inri, el nom de domini és únic i irrepetible i sempre apareix com a part de l'obra en el seu encapçalament. A més, i per a més seguretat jurídica, amb un registre únic i pel nom sabríem qui s'oculta després del nom i qui és l'últim responsable d'aquesta pàgina i dels seus continguts, de la informació. És clar en la ment de qui apunta aquesta idea que pot signar-se o registrar-se amb dades falses o amb pseudònim, però allà l'interès de cadascun. No hi ha normes perfectes i insalvables, però no és el moment de pensar això sinó de minimitzar altres riscos i amb un sol registre de lliure accés d'informació s'estalviaria molta pèrdua d'informació i temps, procediment, i despeses per a reclamar els drets de qui els exerceix degudament o desitja que se li respectin.


La còpia il·legal o plagi d'una pàgina web i la Directiva davant les còpies il·lícites

Res de nou es descobrirà si diem que l'existència d'un fet il·lícit és inherent a tota societat i per tant també a Internet. És en aquest punt on es troba el criteri pragmàtic de tots els raonaments esbossats fins ara. Es veurà que la protecció de la web com un tot, tal com s'ha defensat al costat de l'existència d'un únic registre, permet una millor defensa dels drets davant atacs de tercers per plagi de l'obra.

La Directiva 2000/31/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de Juliol de 2000, relativa a determinats aspectes jurídics dels serveis de la Societat de la Informació, en particular el Comerç Electrònic en el mercat interior (des d'ara Directiva del Comerç Electrònic) no només està per a pàgines web amb contingut contra la llei, la moral i l'ordre públic, que s'entenen en general com il·lícits; sinó que també s'entén que és il·lícita una web que plagiï contingut d'una altra. Es tracta d'una web “pirata” els continguts de la qual infringeixen els Drets d'Autor. Cal cercar allà el punt de vista pragmàtic de tot el que s'ha dit fins al moment; es pot fer veure als altres la legitimitat del creador d'aquesta pàgina web davant tercers, encara que a vegades només pugui ser a través de petits paranys (falses marques en el codi font, marques d'aigua…).

L'objecte de la protecció de la pàgina web és que davant un fet de pirateria (còpia il·legal) d'aquesta pàgina, que pot donar-se en forma total o parcial del seu contingut, disseny… es pot reclamar més fàcilment la retirada de la web il·lícita per vulneració de drets de la propietat intel·lectual i no només quan suposi una pàgina contra l'ordre públic.

Tot l'esmentat és per poder atacar les pàgines que copien les ja existents per contingut il·lícit quan es pot demostrar que dit contingut pertany prèviament a una altra pàgina i quina millor manera de fer-ho que amb el seu registre previ. Per tot això, la Directiva del Comerç Electrònic (arts. 12-14) estableix que no es necessitarà de requeriment judicial ni administratiu per a procedir a la retirada d'aquestes pàgines que incorren en plagi d'anteriors, ja que sinó perd sentit la Directiva; encara que això seria objecte d'un altre debat que no pertocaria ara. El que importa és que la Directiva s'ha signat i necessita ara d'una transposició nacional, és a dir, de la seva aplicació.

No oblidem que, al cap i a la fi, la Directiva del Comerç Electrònic és una adaptació de la DIGITAL MILLENIUM COPYRIGHT ACT anglosaxona de 1998 a nivell europeu. Una vegada descoberta una pàgina web il·lícita per còpia de continguts el següent pas a donar és, en emulació al que estableix la DIGITAL MILLENIUM COPYRIGHT ACT (DMCA), donar audiència a la part presumptament infractora perquè certifiqui o demostri la seva “legitimitat” sobre els continguts i tret que provi de forma fefaent la seva autoria (per exemple, registre notarial previ de la seva pàgina a la de qui reclama l’autoria preferent, registre propietat intel·lectual o registre general –mundial, únic- per a les pàgines web amb dipòsit de codi font inicial); el proveïdor de serveis hauria d’estar obligat per llei (Directiva i norma nacional de transposició) a tallar el servei a aquesta pàgina web. En cas de no fer-ho i d'haver de recórrer a judici (incloent despeses processals i mals produïts des de la notificació al proveïdor) es podria o hauria de poder demanar als proveïdors de serveis responsabilitat subsidiària, ja que eren coneixedors de tal il·licitud i no van fer res per a subsanar la situació.

Tot el que s’ha desglossat fins aquí ens duu a la necessitat de poder demostrar a l'autoritat pertinent i al proveïdor de serveis de la pàgina que ens plagia la nostra, de l’existència prèvia de la pàgina web amb contingut similar, i a aquest darrer se’l pot amenaçar que si no retira el servei de la pàgina que té allotjada, esdevindrà corresponsable d'aquesta infracció, i si l'única via és anar a judici, haurà de sufragar els mals i perjudicis causats. En la pràctica, que és el que interessa, funciona. Els proveïdors de serveis, prefereixen guarir-se en salut i tallar el servei de qui no pugui demostrar la seva licitud en la creació de la pàgina, però encara és costós i una lluita diària, i, si hi hagués un instrument o un registre seria més suportable.


A manera de conclusió

Creiem que en aquest moment s'ha demostrat sobradament la necessitat de protegir legalment amb el cos jurídic actual la pàgina web com a creació intel·lectual. Independentment de com es protegeixi, el que hauríem de ressaltar és que caldria protegir-lo com un tot i potser, ara com ara, en mancar un registre únic per a aquestes obres, la millor manera sigui fent bé un dipòsit notarial de l'obra o un registre d’ella.

Una vegada considerada creació intel·lectual sorgeixen les infraccions contra seu. En aquest cas, hem de tenir molt en compte que Internet és sinònim d'agilitat, de velocitat, de rapidesa, d'immediatesa; per la qual cosa no podem emparar-nos sota les pautes tradicionals de resolució de conflictes. Necessitem un instrument de resolució àgil i aquest és aportat per la nova Directiva. La qüestió ara és si serem capaços d'aplicar-la i de dur-la a terme o es quedarà allí en el calaix de sempre sense que sigui eficaç. Una norma que no és aplicable i que no aporta solucions als problemes reals és una norma que està destinada a l'oblit i a la desaparició. No fem que mori abans de néixer. Així que, correspon ara als Estats i als usuaris posar totes les facilitats possibles perquè el sistema esmentat tingui eficàcia i la norma d’èxit.

Si bé és cert que els conflictes jurídics per moltes normes que existeixin no es poden evitar, també ho és que les lleis han d’estar pensades per a superar els conflictes jurídics i, en aquest context, la Directiva aporta gran part de les normes per a resoldre d'una forma àgil els problemes que puguin sorgir amb les pàgines i les seves còpies il·legals.

Per a acabar, cal dir que es presenta a les mans del jurista un àmbit que no ha pogut ser objecte d'estudi i explotació atesa la novetat. Qualsevol afirmació pot ser rebatuda, amb el temps, per noves tecnologies, tendències o realitats que, sorprenentment, han deixat de sorprendre'ns, valgui la redundància.



Autor: Queralt Reig Fábrega
Advocat de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i Doctorand per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Este artículo ha recibido 19402 visitas.



¿Conoces nuestros servicios de alojamiento web y servidores?


Opciones


- Enviar por email
- Imprimir
- Añadir a favoritos

- Univers Dimensis
- Listado de artículos
- Ver ránking general


[ Publicar artículo ]


Artículos más leidos en Articles en català:

· Vulneració del correu electrònic amb relació a l’article 197 del codi penal (20177)
· EL SOFTWARE, qüestions sobre la seva patentabilitat (i II) (19982)
· Com afecta la LSSI (19732)
· Els interessos moratoris i les comissions aplicats a la pràctica bancària (19442)
· La pàgina web protegida com a creació intel·lectual davant la pirateria (19403)

Vota este artículo

Malo
Regular
Bueno
Muy bueno
Excelente
Puntos: 5 - Votos: 1


  

· DESTACADOS ·

Máquinas dedicadas y servidores virtuales
NAS para almacenamiento remoto accesible mediante NFS


· DESCUENTOS ·

Ofertas de alojamiento web y servidores
Allotjament de pàgines web en català



.:Webs destacadas:.

· el blog de DIMENSIS
· Cambio climático
· Productes del Camp


Productes del Camp
Especial Productes del Camp

Xarxa ECO



HacklabValls



1999-2019 Dimensis Global Communications (Los contenidos pueden compartirse bajo licencia Copyleft)
Alojamiento web, servidores virtuales, servidores dedicados y registro de dominios.
Optimizado para resolución de 800x600 y 1024x768. Requiere activación de cookies, Java y Flash.
WebSite realizado con PHP-Nuke, bajo licencia GNU/GPL. (Tiempo de carga: 0.008 segundos)