Hosting, registro y alojamiento web, dominios y servidores
Tu servidor de alojamiento web, servidores y registro de dominios (acceso a página principal)
Favoritos | Recomiéndanos | Enlázate | Contacto | Buscador   
Acerca de Dimensis | Informaciones legales   
··································   
[ Acceso a la Página Principal ]   
 
  BLOG Consultas Soporte Programación Utilidades Artículos Mapa web Área privada  


Soporte técnico sobre alojamiento web y servidores de Dimensis

Información para administrar tus recursos, resolver dudas, contactar con nuestro soporte y estar siempre al día



Artículos publicados en Univers Dimensis

· Artículos por temas
· Definiciones
· Archivo de artículos
· Ranking (top)
· Sindicación (RSS)

· Artículos en catalán



  


Google

Els interessos moratoris i les comissions aplicats a la pràctica bancària

Es defineix el contracte bancari de compte corrent segons la doctrina i la jurisprudència, com un contracte complex, de dipòsit irregular, amb liquidacions periòdiques pel banc, del qual es deriva una recíproca concessió de crèdit i la consegüent obligació de reembors a l’entitat bancària de les quantitats que aquesta hagi satisfet a tercers per compte del titular del compte corrent.

Per tant, el banc no només té l’obligació de tornar les quantitats dipositades a petició del dipositant, sinó que es constitueix en un agent de pagaments i cobraments. Aquest contracte no té una regulació legal i per tant es regula per les anomenades condicions generals redactades unilateralment per una de les parts, l’entitat bancària.

Es planteja la possibilitat d’apreciar entre aquestes condicions l’existència de clàusules abusives i concretament respecte als interessos moratoris en descoberts de saldos de comptes corrents, com també respecte a aquests en la contractació de pòlisses de crèdit i comissions.

Cal diferenciar entre interessos remuneratoris i interessos moratoris. Respecte als primers s’aplica el principi d’autonomia de la voluntat amb independència que siguin més o menys elevats, atès que la seva determinació respon en el nostre sistema econòmic al joc dels mecanismes del mercat sempre que quedi garantida correctament la voluntat del prestatari, evitant així un intervencionisme legal o judicial de l’autonomia privada, criteri recollit a la Directiva Comunitària 93/13/CEE de 5 d’abril, en l’article 4.2, segons el qual l’apreciació del caràcter abusiu de les clàusules no es referirà a l’objecte principal del contracte ni a l’adequació entre preu i retribució...”. En aquest sentit també la Llei de Crèdit al Consum de 1995 que estableix la conveniència de garantir als consumidors la possibilitat de disposar d’una informació prèvia completa i precisa respecte als elements principals dels contractes de finançament; això, sense perjudici de si es donen les circumstàncies i pressupostos i s’apliqui la Llei de Repressió de la Usura de 1908, coneguda com a Llei Azcárate. Respecte als interessos moratoris, és a dir, aquells que es produeixen en cas d’incompliment del prestatari i que tenen una naturalesa essencialment indemnitzatòria atès que el seu objecte és el rescabalament dels danys i perjudicis que es puguin generar al creditor com a conseqüència d’un retard en el compliment d’una obligació dinerària, no poden considerar-se una clàusula referida a prestacions principals derivades del contracte com els anteriors, sinó que la seva aplicació té caràcter eventual i s’aplica exclusivament quan en la relació contractual es produeix un incompliment.

Els interessos moratoris en les pòlisses de crèdit poden pactar-se al voltant d’un 29%, mentre que respecte als descoberts en compte corrent, o es pacta un interès similar a l’anterior, o no s’estableix un tipus fix sinó variable que, segons l’Ordre Ministerial de 17-1-81 i la Circular del Banc d’Espanya de 7 de maig 1987, dictada en desenvolupament de l’OM 3-387 que deroga l’OM 17-1-81, han d’estar permanentment exposats en llocs visibles de l’entitat bancària i comunicats al Banc d’Espanya, i realitzen, en molts casos, una capitalització dels interessos vençuts i no satisfets, de tal manera que, com a augment de capital generen nous interessos fins a la percepció total del deute.

Atès que, tal com s’ha exposat anteriorment, els interessos moratoris no componen les prestacions principals del contracte sotmeses al principi d’autonomia de la voluntat, les clàusules que regulen els interessos que s’han de satisfer en cas d’incompliment sí que són susceptibles de ser sotmeses a control respecte al seu possible caràcter abusiu i, en aquest sentit, quan es tracti d’un compte corrent d’un particular li serà d’aplicació la normativa protectora dels consumidors, com també la Llei de Consumidors i Usuaris de 1984 en l’article 10, on es recollia per primera vegada en el nostre ordenament jurídic una regulació general de les condicions dels contractes quan els seus destinataris siguin consumidors. A l’apartat 4art d’aquest article s’establia: “Seran nul·les de ple dret i es tindran per no posades les clàusules, condicions o estipulacions que incompleixin els anteriors requisits”. Entre aquests requisits, l’apartat 1er c) exigia que les condicions generals s’havien d’ajustar a les exigències de “bona fe i just equilibri de les contraprestacions”, tot establint-se una numeració no taxativa de clàusules que haurien de considerar-se excloses; d’entre elles, es fa referència a “les condicions abusives del crèdit” (apartat 4art), entenent per clàusules abusives aquelles que perjudiquin de forma desproporcionada o no equitativa el consumidor, les quals se sotmeten al règim de nul·litat de ple dret.

L’article 19.4 de la Llei de Crèdit al Consum disposa que en cap cas es poden aplicar als crèdits que es concedeixin en forma de descoberts en comptes corrents “un tipus d’interès que doni una taxa anual equivalent superior a 2,5 vegades l’interès legal dels diners”; mentre que l’apartat V,29 de la disposició addicional 1ª de la Llei General per a la Defensa de Consumidors i Usuaris introduïda per la Llei de Condicions Generals de la Contractació de 1998, atribueix expressament el caràcter de clàusula abusiva a “la imposició de condicions de crèdit que per a descoberts en compte corrent superin els límits recollits a l’article 19.4 de la Llei 7/1995, de 23 de març, de Crèdit al Consum”. Aquesta limitació prevista específicament per als descoberts en compte corrent, és aplicable igualment als interessos moratoris de les pòlisses de crèdit atesa l’analogia del préstec per tractar-se tal com estableix l’article 1er de l’esmentada Llei, de mitjans equivalents de finançament per a satisfer necessitats personals del consumidor.

Tenim, per tant, que aquelles clàusules recollides tot sovint en els contractes de préstec o comptes corrents on s’estableix que els interessos de demora seran al voltant d’un 29%, o que remeten a un tipus variable segons la variabilitat del mercat financer sense establir un índex objectiu, sinó que es determinat unilateralment per l’entitat, sense que estigui previst els corresponents mitjans de coneixement per part del titular del compte, essent en aquest cas irrellevant el fet d’acomplir el requisit de publicitat mitjançant edictes en els taulers d’anuncis col·locats en les oficines bancàries o publicat al butlletí de circulació interna del Banc d’Espanya, ja que l’Ordre del Ministeri d’Economia i Hisenda de 12 de desembre de 1989 i la Circular del Banc d’Espanya que la desenvolupa 8/1990, de 7 de setembre, sobre transparència en la contractació bancària, en cap cas empara l’existència d’una clàusula que no expressi de forma clara el tipus d’interès; o quan l’entitat financera realitza una capitalització dels interessos vençuts i no satisfets que sumen al capital que a l’hora crea nous interessos, sempre que es tracti de contractes sotmesos a la Llei de Consumidors, és a dir, que no es tracti de comptes o crèdits anomenats “de negocis”, li serà d’aplicació el límit de l’article 19,4 de la Llei de Crèdit al Consum i per tant els interessos moratoris no podran superar el 2,5 vegades l’interès legal dels diners fixat en el moment de subscriure el contracte.

Respecte a aquestes clàusules, segons la Sentència del Tribunal Constitucional de 10 de febrer de 1992, fins i tot quan el demandat es troba en situació processal de rebel·lia, els Tribunals en poden apreciar d’ofici la nul·litat de ple dret, si es reclama el seu compliment en base a clàusules abusives introduïdes en contractes subscrits amb consumidors, sense que tal declaració afecti la validesa del contracte en general, atès que en aquests casos s’ha de produir un control judicial sobre pretensions que puguin ser contràries a normes imperatives de protecció dels consumidors. La declaració de nul·litat comportarà l’aplicació dels interessos aplicant la limitació esmentada o bé l’article 576 de la Llei d’Enjudiciament Civil.

Una altra pràctica bancària habitual és l’aplicació de comissions. L’esmentada Circular 8/1990 de 7 de setembre del Banc d’Espanya, determina expressament que les comissions i despeses repercutibles, han de respondre a serveis efectivament donats o a despeses efectivament causades, sense que en cap cas puguin girar-se o carregar-se comissions o despeses per serveis no acceptats o sol·licitats pel client. El Servei de Reclamacions del Banc d’Espanya, en les innombrables ocasions que s’ha ocupat d’aquest tema, ha exposat de manera invariable (és el cas, per exemple, de les devolucions d’efectes) que les comissions de devolució no constitueixen bona pràctica bancària, atès que no resulten d’un servei real i autèntic, ja que la devolució no és més que un dels resultats possibles de la gestió de cobrament i concretament un resultat negatiu, el que no és res diferent i independent de la gestió encomanada, ni constitueix un nou servei.

Actualment hi ha una regulació que impedeix l’abús de la contractació financera. És transcendent en aquest sentit l’article 48.2 de la Llei 26/1988 sobre Disciplina i Intervenció de les Entitats de Crèdit i l’Ordre Ministerial de 12 de desembre de 1989 i la Circular 8/1990, ambdues esmentades anteriorment, sobre transparència de les operacions i protecció de la clientela, Circular que posteriorment s’ha modificat en matèria de tipus d’interès (Circular 13/1993), préstecs hipotecaris (Circular 5/1994) i la Circular 3/1996 d’adaptació a la Llei de Crèdit al Consum. Aquesta Circular, que estableix llibertat en l’establiment de comissions per serveis prestats, imposa en les normes sisena, setena i vuitena importants obligacions contractuals, d’entre les quals es regula a l’apartat 6:) c del número sisè, segons el que les comissions i despeses repercutibles que siguin d’aplicació, amb indicació concreta de la seva quantia, dates de pagament i liquidació, han de recollir-se textualment en el document contractual. Per tant, el cobrament de comissions bancàries no pactades expressament i com a mínim no justificades, constitueixen un clar abús, considerat segons la Memòria del servei de reclamacions del Banc d’Espanya de 1995, una forma d’actuar contrària a les bones pràctiques bancàries i per tant susceptible de reclamació per via jurisdiccional.



Autora: M. Dolors Codina Rossà, Doctorand en Dret.
Article publicat en el núm.18 de “El Lligall”, revista que edita l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Granollers

Este artículo ha recibido 19441 visitas.



¿Conoces nuestros servicios de alojamiento web y servidores?


Opciones


- Enviar por email
- Imprimir
- Añadir a favoritos

- Univers Dimensis
- Listado de artículos
- Ver ránking general


[ Publicar artículo ]


Artículos más leidos en Articles en català:

· Vulneració del correu electrònic amb relació a l’article 197 del codi penal (20177)
· EL SOFTWARE, qüestions sobre la seva patentabilitat (i II) (19982)
· Com afecta la LSSI (19732)
· Els interessos moratoris i les comissions aplicats a la pràctica bancària (19442)
· La pàgina web protegida com a creació intel·lectual davant la pirateria (19402)

Vota este artículo

Malo
Regular
Bueno
Muy bueno
Excelente
Puntos: 0 - Votos: 0


  

· DESTACADOS ·

Máquinas dedicadas y servidores virtuales
NAS para almacenamiento remoto accesible mediante NFS


· DESCUENTOS ·

Ofertas de alojamiento web y servidores
Allotjament de pàgines web en català



.:Webs destacadas:.

· el blog de DIMENSIS
· Cambio climático
· Productes del Camp


Productes del Camp
Especial Productes del Camp

Xarxa ECO



HacklabValls



1999-2019 Dimensis Global Communications (Los contenidos pueden compartirse bajo licencia Copyleft)
Alojamiento web, servidores virtuales, servidores dedicados y registro de dominios.
Optimizado para resolución de 800x600 y 1024x768. Requiere activación de cookies, Java y Flash.
WebSite realizado con PHP-Nuke, bajo licencia GNU/GPL. (Tiempo de carga: 0.007 segundos)