Hosting, registro y alojamiento web, dominios y servidores
Tu servidor de alojamiento web, servidores y registro de dominios (acceso a página principal)
Favoritos | Recomiéndanos | Enlázate | Contacto | Buscador   
Acerca de Dimensis | Informaciones legales   
··································   
[ Acceso a la Página Principal ]   
 
  BLOG Consultas Soporte Programación Utilidades Artículos Mapa web Área privada  


Soporte técnico sobre alojamiento web y servidores de Dimensis

Información para administrar tus recursos, resolver dudas, contactar con nuestro soporte y estar siempre al día



Artículos publicados en Univers Dimensis

· Artículos por temas
· Definiciones
· Archivo de artículos
· Ranking (top)
· Sindicación (RSS)

· Artículos en catalán



  


Google

Comentaris a l’Avantprojecte de llei de signatura electrònica. El nou DNI-e

Des de fa algunes setmanes, s’ha fet públic el text de l’Avantprojecte de llei de signatura electrònica. Aquest projecte ha estat elaborat pel Ministeri de Ciència i Tecnologia, juntament amb els ministeris de Justícia, Economia, Interior i Administracions Públiques. Aquest avantprojecte substituirà el Reial decret-llei 14/1999, de 17 de setembre, sobre signatura electrònica i incorporarà a la normativa espanyola la Directiva 1999/93/CE.

A més a més, el Ministeri de Ciència i Tecnologia ha posat a disposició de tothom un correu electrònic (anteproyecto.firma@setsi.mcyt.es), per tal de fer arribar els comentaris a l’avantprojecte, d’aquesta manera s’obre la porta perquè les empreses, juristes i ciutadans hi puguin contribuir i aportant les seves opinions sobre la futura Llei de signatura electrònica.

Un avantprojecte necessari?

El Reial decret-llei 14/1999, de 17 de setembre, sobre signatura electrònica ha estat una norma inútil? Segons l’opinió del legislador, en poc més de dos anys, aquesta norma ha quedat obsoleta. Jurídicament considerem que l’estabilitat de la normativa reguladora de qualsevol activitat tant per als ciutadans com per a les empreses, és necessària per garantir la seguretat jurídica, amb la qual cosa, han d’existir veritables justificacions per part del legislador perquè en pocs anys sigui necessari refusar una norma i presentar un nou text. Així doncs, és imprescindible, en primer lloc conèixer quines són les raons que justifiquen una nova Llei, i en tot cas, saber si aquestes raons van ser predites o no.

Segons la nostra opinió, existeixen diferents elements perquè el Reial decret-llei 14/1999, de 17 de setembre, sobre signatura electrònica, hagi tingut una vida tan curta. En primer lloc, creiem que no és una norma jurídicament bona, ja que el seu text és molt confús i utilitza termes molt abstractes. En segon lloc, la seva aprovació va ser precipitada: el propi legislador ho reconeix en l’exposició de motius de l’Avantprojecte de llei de signatura electrònica. Creiem que és important fer referència a l’exposició de motius del Reial-Decret Llei 1471999, de 17 de setembre, sobre signatura electrònica, en què es justificava la urgència de la seva aprovació: “La urgencia de la aprobación de esta norma deriva, también, del deseo de dar, a los usuarios de los nuevos servicios, elementos de confianza en los sistemas, permitiendo su introducción y rápida difusión”. Sens dubte, els objectius eren totalment encertats, ja que la introducció d’elements que ajuden a generar confiança en el desenvolupament del comerç electrònic i de la societat de la informació són positius, però el problema és que aquesta norma no era jurídicament bona i no ha servit per a la introducció de la signatura electrònica.

Els fets

Actualment, la utilització de la signatura electrònica avançada a Espanya tal i com la va promoure el Reial decret-llei sobre signatura electrònica és anecdòtica. La difusió de sistemes de signatura electrònica és molt baixa i la penetració de sistemes tecnològics que poden fer la funció de signatura provinents dels Estats Units és cada cop més gran.

Així doncs, davant aquests fets i tenint en compte les raons anteriorment exposades creiem que és encertada l’elaboració d’un nou text normatiu que reguli la signatura digital.

L’avantprojecte

El text presentat pel Ministeri de Ciència i Tecnologia es basa en l’anterior Reial decret-llei, però introdueix novetats substancials. La més destacada de totes és la regulació del document nacional d’identitat electrònic, el DNI-e.

Es determina que la signatura electrònica és un mecanisme d’autenticació de les comunicacions que es realitzen a través de xarxes de telecomunicacions, que permet comprovar la procedència dels missatges intercanviats, així com evitar el rebuig d’aquesta comunicació pel remitent o el destinatari, introduint l’aclariment que serà necessari per evitar aquest rebuig, la utilització d’un segell de temps (sistema de date stamping) que permet conèixer quan s’ha enviat i quan s’ha rebut el missatge.

Jurídicament es diferencia entre la signatura electrònica i la signatura electrònica avançada, recollint la classificació de l’anterior Reial decret-llei. L’eficàcia jurídica per a la signatura electrònica avançada sempre que estigui basada en un certificat reconegut i que hagi estat produïda per un dispositiu segur de creació de signatura, tindrà, respecte de les dades consignades en forma electrònica, el mateix valor jurídic que la signatura manual en relació amb els consignats en paper, i els documents que la incorporen seran admissibles com a prova en un judici, valorant-se segons els criteris d’apreciació establerts en les normes processals. Per al cas de la signatura electrònica que no sigui avançada, no s’hi negaran efectes jurídics pel fet de presentar-se en format electrònic, ni serà exclosa com a prova.

Altres elements innovadors o que es desenvolupen més profundament són els referents a la utilització de la signatura davant l’Administració, així com la utilització de la signatura electrònica en el cas de les persones jurídiques, ja que el legislador, encertadament, entén que pel fet que la signatura electrònica i les dades de creació de signatura estan constituïts per un conjunt de caràcters alfanumèrics permet, a diferència d’una signatura manual, la seva independència d’una persona física, possibilitant la seva atribució a una persona jurídica.

En tot cas alguns aspectes poc clars, que en el text presentat s’introdueixen són les referències al Tribunal de Defensa de la Competència, que entenem que han estat introduïdes per la pressió de les entitats certificadores, però que considerem innecessàries i de poca justificació jurídica.

El document nacional d’identitat electrònic

Sens dubte, la major novetat d’aquest avantprojecte és la introducció del document nacional d’identitat electrònic. L’avantprojecte té en compte els suggeriments que des de diferents àmbits es manifestaren, perquè des de l’Administració s’atorgués als ciutadans sistemes d’acreditació de la pròpia identitat a l’entorn digital o electrònic de la pròpia identitat en l’entorn digital o electrònic. És a dir, l’Estat dóna als ciutadans el DNI normal perquè puguin acreditar la seva identitat quan s’enregistren en un hotel, anar a un notari, etc. I per què no podria donar-lo perquè els ciutadans acreditessin la seva identitat a Internet, per exemple?

Encertadament es regula el DNI-e per impulsar l’ús generalitzat de la signatura electrònica en tots els àmbits de l’activitat econòmica i social. Així es preveu la incorporació de facilitats d’identificació i signatura electrònica al DNI, és a dir, la possibilitat de disposar d’un certificat i una signatura oferts per l’Administració, perquè aquest pugui utilitzar-se en l’àmbit telemàtic.

Exactament, l’avantprojecte defineix el DNI-e com: “Documento Nacional de Identidad, emitido por el Estado, que incorpora facilidades para la identificación y verificación electrónica de la identidad personal, así como para la creación y verificación de firmas electrónicas.” Així mateix, s’estableix que el DNI-e es podrà fer servir en els procediments administratius als efectes previstos en la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i que totes les administracions públiques i les entitats de dret públic vinculades o dependents d’aquestes acceptaran l’ús del DNI.

En tot cas, considerem que al text de l’avantprojecte no queda clar si l’Administració oferirà als ciutadans dispositius de creació de signatura. Creiem necessari que l’Administració també lliuri aquests dispositius, ja que en cas contrari, la voluntat de promoure l’ús de sistemes d’autenticació tornarà a quedar novament en condicions bones.

Consideracions importants

La voluntat del legislador és clara, intenta potenciar la seguretat en les transaccions i comunicacions telemàtiques mitjançant la introducció de dispositius o sistemes d’acreditació de la identitat. El text de l’avantprojecte és millor que el de l’actual Reial decret-llei sobre signatura electrònica, però en aquests temes la realitat sempre va per davant del legislador.

La reflexió

Creiem necessari que es reflexioni sobre l’opció triada per part del legislador en aquest avantprojecte, perquè existeixin sistemes d’acreditació de la identitat en el món electrònic i telemàtic. En el cas d’Espanya, l’Administració oferirà aquests dispositius i també ho faran les empreses privades. Als Estats Units l’opció és una altra totalment diferent, els fets van per davant i Microsoft pretén que el seu sistema d’identificació o autenticació, conegut amb el nom de "Passport", sigui l’estàndard que es faci servir.

Creiem que Europa ha d’optar per un sistema públic que garanteixi als ciutadans la possibilitat de disposar d’un DNI-e, amb la possibilitat que hi hagi empreses privades que també ofereixin altres sistemes similars. A més a més, és necessari que els diferents estats ofereixin sistemes que siguin operatius en d’altres països.



Autor: Martí Manent
Advocat. Director de www.derecho.com i professor del Instituto de Empresa.

Este artículo ha recibido 11339 visitas.



¿Conoces nuestros servicios de alojamiento web y servidores?


Opciones


- Enviar por email
- Imprimir
- Añadir a favoritos

- Univers Dimensis
- Listado de artículos
- Ver ránking general


[ Publicar artículo ]


Artículos más leidos en Articles en català:

· Vulneració del correu electrònic amb relació a l’article 197 del codi penal (20280)
· EL SOFTWARE, qüestions sobre la seva patentabilitat (i II) (20067)
· Com afecta la LSSI (19839)
· Els interessos moratoris i les comissions aplicats a la pràctica bancària (19548)
· La pàgina web protegida com a creació intel·lectual davant la pirateria (19493)

Vota este artículo

Malo
Regular
Bueno
Muy bueno
Excelente
Puntos: 3.26 - Votos: 26


  

· DESTACADOS ·

Máquinas dedicadas y servidores virtuales
NAS para almacenamiento remoto accesible mediante NFS


· DESCUENTOS ·

Ofertas de alojamiento web y servidores
Allotjament de pàgines web en català



.:Webs destacadas:.

· el blog de DIMENSIS
· Cambio climático
· Productes del Camp


Productes del Camp
Especial Productes del Camp

Xarxa ECO



HacklabValls



1999-2019 Dimensis Global Communications (Los contenidos pueden compartirse bajo licencia Copyleft)
Alojamiento web, servidores virtuales, servidores dedicados y registro de dominios.
Optimizado para resolución de 800x600 y 1024x768. Requiere activación de cookies, Java y Flash.
WebSite realizado con PHP-Nuke, bajo licencia GNU/GPL. (Tiempo de carga: 0.008 segundos)