Hosting, registro y alojamiento web, dominios y servidores
Tu servidor de alojamiento web, servidores y registro de dominios (acceso a página principal)
Favoritos | Recomiéndanos | Enlázate | Contacto | Buscador   
Acerca de Dimensis | Informaciones legales   
··································   
[ Acceso a la Página Principal ]   
 
  BLOG Consultas Soporte Programación Utilidades Artículos Mapa web Área privada  


Soporte técnico sobre alojamiento web y servidores de Dimensis

Información para administrar tus recursos, resolver dudas, contactar con nuestro soporte y estar siempre al día



Artículos publicados en Univers Dimensis

· Artículos por temas
· Definiciones
· Archivo de artículos
· Ranking (top)
· Sindicación (RSS)

· Artículos en catalán



  


Google

El pacte de la justícia: una oportunitat que no s’ha de perdre

La reestructuració de l’oficina judicial (I)

L’inici del nou període de sessions parlamentàries ha estat el marc en què el govern, per mitjà del seu ministre de Justícia, ha fet palesa la seva vocació de “[...] assolir un pacte d’estat que culmini els desigs compartits de millorar el funcionament de l’Administració de justícia [...]”. Lloable interès per al qual necessitarà sens dubte l’ajuda de tots els operadors jurídics.

Hem de felicitar-nos com a societat per aquest nou impuls que es pretén donar al nostre sistema judicial, encara que siguem molt conscients del retard inacceptable amb què es planteja. El mateix ministre reconeix en el seu informe que la nostra justícia és “[...] lenta, cara, complicada, està ancorada en procediments de gestió antiquats i [...] sembla despenjada del procés espectacular de modernització que ha viscut Espanya durant els últims anys”.

No seré jo qui dissenteixi de l’anàlisi governamental a l’hora de disseccionar les nostres malalties judicials. En efecte, no hi ha ni els mitjans ni el finançament adequat per cobrir l’exigència d’una societat cada cop més dinàmica, complexa, i que incrementa de forma exponencial la seva litigiositat.

D’acord, doncs, amb la patologia que pateix la nostra justícia, coincidirem tots que hem de cercar com a eixos de la seva evolució que la justícia no sigui lenta, no cara, no complicada i basada en procediments de gestió que s’ocupin de donar qualitat de servei.

Andrés Senlle, un dels principals especialistes de qualitat d’aquest país, parla de la qualitat total com a fórmula per a la competitivitat i la supervivència empresarial dels propers anys. Jo hi afegeixo que hem de plantejar-nos aquesta fórmula de qualitat total com un nou eix bàsic sobre el qual ha de pivotar la nova reforma de l’Administració de justícia. La no-qualitat ancorada en el nostre sistema judicial implica un enorme dèficit per al seu avenç, desespera el ciutadà i el sumeix, juntament amb els operadors jurídics, en la impotència de resoldre els problemes.

No ens enganyem. L’acumulació d’assumptes als jutjats ha de finalitzar. També les resolucions judicials incomprensibles i incompreses, les esperes interminables a les oficines judicials, els períodes decenals per resoldre de manera definitiva els assumptes, i un llarg etcètera de més coses que tots els operadors jurídics coneixem. En definitiva, a l’hora de reformar la justícia hem d’anar a la recerca implacable de la no-qualitat. Hem d’eliminar-la, perquè el seu cost és molt superior al de la inversió que pot comportar eradicar-la.

Al llarg, doncs, d’aquests quatre articles el meu objectiu serà marcar algunes línies d’actuació que aportin aquesta qualitat, entesa com a disposició contínua a fer les coses millor. Disposició que hauria de ser característica de l’Administració de justícia. Línies d’actuació només en quatre camps: a) la reestructuració de l’oficina judicial; b) el sistema de selecció de jutges; c) els advocats; d) els sistemes alternatius de resolució de conflictes.

Són quatre punts bàsics. Encara que n’hi ha més, aquests són els que crec que poden afectar de forma més directa una racionalització de l’Administració de justícia que la societat fa temps que demana contínuament. Temo, tanmateix, que tal com em va manifestar un jutge que admiro:

“Els eixos bàsics de la discussió pública sobre aquest pacte de la justícia en seran uns altres de molt distants respecte al ciutadà. Es parlarà de coses com l’elecció dels membres del Consell General del Poder Judicial, la modificació de la Llei del jurat, i un llarg etcètera d’assumptes irrellevants per tal com no afectaran de forma directa l’interès del ciutadà que necessita una justícia millor. En realitat el poder executiu no té cap interès que millori la justícia. Ja li està bé tenir un poder judicial desprestigiat i últim en les llistes de valoració ciutadana de les institucions públiques”.

Si a això, hi afegim que l’Estat espanyol dedica un 0,7 del seu PIB al pressupost de Justícia, quan països del nostre entorn comunitari n’hi dediquen una mitjana del 3% (Alemanya el 4%), que cadascú n’extregui les seves pròpies conclusions.


La reestructuració de l’oficina judicial (I)

L’oficina judicial és l’element integrador del nostre sistema. És la canalitzadora del procés del qual resulta el seu element més important: la sentència. Per això en aquest procés productiu hem d’esforçar-nos per instal·lar un sistema de qualitat de servei que acosti la justícia més eficaçment al ciutadà i als professionals del dret.

Altres administracions públiques han apostat ja per la qualitat. Sense anar més lluny, diverses conselleries de salut pública de comunitats autònomes, el Ministeri de Sanitat o fins i tot empreses públiques, com Renfe des de 1990. El resultat mitjà no només en termes econòmics sinó en satisfacció dels clients ha estat tan positiu que la seva experiència no hauria de caure en sac foradat.

L’estructura actual de l’oficina judicial planteja en primer lloc molts problemes de no-qualitat: essencialment ineficàcia i lentitud, a causa d’una alarmant manca de planificació i sobretot per la inexistència d’una estructura jeràrquica pensada al servei del ciutadà, del professional del dret i del jutge emissor de la sentència.

Respecte al ciutadà i al professional del dret, l’oficina judicial ha d’estar pensada per donar un servei que inspiri confiança, credibilitat i garantia que el procés es durà a terme satisfactòriament en els temps previstos. Fugim, doncs, de les respostes tipus: “La seva secció és la C”. “Això ho porta el company que està de vacances” o “Això aquí no ho fem així. Haurà d’esperar a la setmana vinent...” I un llarg etc. de respostes que serien inacceptables en qualsevol estructura empresarial seriosa.

L’estructura de l’oficina ha d’estar dissenyada per donar respostes clares, precises i correctes a l’operador del dret o al ciutadà que s’hi acosti. En aquest sentit hem de formar els professionals de les oficines oblidant que l’administrat és un “client-captiu” i que el lloc de treball és segur. Els criteris empresarials de rendibilitat en el temps, eficàcia en la gestió i rendiment del treball han d’estar presents en tot moment, fomentant un servei de qualitat, que és el que el ciutadà i els seus representant (els operadors jurídics) mereixen per mandat constitucional.

Aquesta reestructuració no s’aconseguirà si no va acompanyada d’una formació del personal dels jutjats, adreçada a sensibilitzar, motivar i preparar els oficials per a aquest canvi. És a dir, per assumir les tècniques de qualitat (professionalitat i eficàcia) del Jutjat com alguna cosa pròpia. Mentre que els oficials dels jutjats no creguin que satisfer el client és implantar la qualitat, no arribarem gaire lluny. En aquest cas el client és l’usuari de la justícia i la qualitat només s’aconseguirà quan l’usuari percebi que el desenvolupament del procés judicial es produeix en els temps adequats, amb l’eficàcia deguda i amb una absoluta informació per a ell del moment en què es troba el procés.

Informació, informació i informació, correcta, ràpida i eficaç. Amb ella i amb unes sentències comprensibles i compreses, emeses en un temps raonable superarem estadístiques com la del CIS (1996), que deia que més del 80% dels enquestats es mostrava d’acord amb l’afirmació que “les decisions de la justícia són tan lentes que és preferible evitar ficar-se en plets legals”. O el sondeig del CGPJ (1997), que establia que el 51% dels ciutadans negaven la imparcialitat dels tribunals.

Hi he d’afegir que si aquesta reestructuració i nova formació del personal que es proposa no comporta la modernització dels elements de treball, essencialment dels informàtics, el futur es presenta curt. És absolutament necessària la informatització de tots els processos de treball possibles, sense que això suposi en cap cas despersonalitzar l’oficina. Per tant, les intranet de l’oficina judicial han de ser la base sobre la qual es desenvolupi aquesta nova estructuració. Els correus electrònics interns i externs, com a norma de comunicació ràpida i eficaç, han de ser moneda d’ús comú, com també els coneixements informàtics dels empleats de l’oficina.

Aquest àmbit, el de la notificació entre professionals i el Jutjat (amb totes les mesures de seguretat que es vulgui) és un punt clau que ha de canviar. Cal oblidar el servei de correu tradicional tal com l’entenem. Hi ha avui dia prou mitjans tecnològics perquè quedi constància de la notificació feta per mitjà de fax o correu electrònic. El seu ús és més ràpid, econòmic i eficaç. Per això ens hem d’adreçar cap a aquest ús.


El jutge

El jutge, com a principal protagonista de l’oficina, ha de ser l’altre eix sobre el qual pivoti aquesta nova organització. La seva comesa principal és dictar sentències, clares, digeribles i en el lapsus de temps necessari, ni més ni menys. Per tant, tota l’oficina ha d’ajudar-lo en aquesta única funció. No li’n donem d’altres. No fem del jutge un director de recursos humans o de qualitat. No és aquesta la seva missió, ni tampoc probablement la seva vocació. Podem exigir-li qualitat de les sentències que produeix, però per a això cal deixar-lo treballar en les sentències. No l’obliguem a ocupar-se de res que no sigui l’estudi i l’anàlisi jurídica de la decisió que ha de prendre; i, més encara, ajudem-lo a que no ho hagi de fer.

És necessari que es creï un gerent de l’oficina judicial, que s’ocupi de la qualitat dels processos, de la gestió dels recursos humans i de les qüestions econòmiques (un Jutjat de capital de província té de mitjana en el seu compte de consignacions 200 milions de pessetes que cal gestionar, retornar, retenir, etc.). Cerquem ajudants del jutge (lletrats ponents?, n’hi ha ja al Tribunal Constitucional) que treballin els assumptes judicials en qüestió cercant tota la informació necessària del plet, analitzant-lo i proposant solucions a treballar amb vista a la resolució de la sentència, que només el jutge després de la seva anàlisi personal emetrà.

I per últim, si el que cal és que els assumptes judicials no es dilatin en el temps i que es dictin més sentències: Per què un sol jutge per Jutjat?, Per què crear més jutjats amb l’enorme cost que això implica quan molts jutjats tenen ja avui personal per atendre més d’un jutge? Deixem que aquests diners s’emprin en coses més necessàries per a l’Administració de justícia.

Si el problema real és l’emissió de la sentència, el Consell General del Poder Judicial no pot demanar 500 sentències a l’any per jutge/Jutjat com està fent avui. Això és un disbarat que atempta contra tot sentit comú. N’hi ha prou amb saber que l’any té 365 dies i que com a mínim 144 no són laborables per al jutge. Si el jutge tindrà tot el suport que necessiti (lletrats, informàtica, una estructura racional i basada en la qualitat) no hi ha problema que n’hi hagi més d’un per Jutjat, tot el contrari. Només guanyarem en qualitat de les sentències i en satisfacció del ciutadà a un cost molt menor del que implica crear nous jutjats.


El procurador

Com a conseqüència lògica de tot això, cal pensar seriosament en la supressió de la figura del procurador, no pas dels professionals del dret que es dediquen a aquesta labor i que poden ser reciclats com a processalistes experimentats en despatxos professionals o bé com a futurs gerents o administradors de l’oficina judicial (amb l’oportuna formació prèvia). Hem d’evitar ja aquesta figura les funcions de la qual són, unes perfectament assumibles per altres operadors jurídics i altres desapareixeran amb la reestructuració de l’oficina judicial que es proposa.

Potenciar avui una figura que es basa en la ficció jurídica de representació de la part que en la majoria dels casos ni tan sols coneix, que encareix el producte jurídic innecessàriament i que ja ha desaparegut a pràcticament tots els països del nostre entorn jurídic, és una decisió valenta que cal prendre pel bé de l’Administració de justícia. Cal tenir cura, això sí, que l’experiència d’aquests professionals no es perdi i que quedi incorporada al nou sistema d’una forma més eficaç i probablement més satisfactòria per a ells, que són els que més sofreixen ara com ara la no-qualitat de la nostra oficina judicial.

Aprofitem doncs aquesta nova oportunitat per aconseguir una oficina judicial propera al ciutadà, amb criteris d’atenció basats en la personalització del tracte i l’eficàcia del servei que es dóna. Cerquem sobretot una oficina judicial que configuri la seva estructura perquè el seu principal element, el jutge –o millor, els jutges- tinguin totes les facilitats del món per elaborar les sentències amb la qualitat necessària per prestigiar novament el sistema, i potenciar així la seguretat en el tràfic jurídic. En conseqüència, per ajudar a desenvolupar econòmicament el país.

Concloent, si aconseguim qualitat en l’oficina, estarem més a prop de la justícia que demana la nostra societat.

Proper article: El sistema de selecció de jutges (II)



Autor: José Antonio García González
Advocat i soci-director de G2A Advocats.

Este artículo ha recibido 11124 visitas.



¿Conoces nuestros servicios de alojamiento web y servidores?


Opciones


- Enviar por email
- Imprimir
- Añadir a favoritos

- Univers Dimensis
- Listado de artículos
- Ver ránking general


[ Publicar artículo ]


Artículos más leidos en Articles en català:

· Vulneració del correu electrònic amb relació a l’article 197 del codi penal (20244)
· EL SOFTWARE, qüestions sobre la seva patentabilitat (i II) (20041)
· Com afecta la LSSI (19792)
· Els interessos moratoris i les comissions aplicats a la pràctica bancària (19501)
· La pàgina web protegida com a creació intel·lectual davant la pirateria (19458)

Vota este artículo

Malo
Regular
Bueno
Muy bueno
Excelente
Puntos: 3.07 - Votos: 39


  

· DESTACADOS ·

Máquinas dedicadas y servidores virtuales
NAS para almacenamiento remoto accesible mediante NFS


· DESCUENTOS ·

Ofertas de alojamiento web y servidores
Allotjament de pàgines web en català



.:Webs destacadas:.

· el blog de DIMENSIS
· Cambio climático
· Productes del Camp


Productes del Camp
Especial Productes del Camp

Xarxa ECO



HacklabValls



1999-2019 Dimensis Global Communications (Los contenidos pueden compartirse bajo licencia Copyleft)
Alojamiento web, servidores virtuales, servidores dedicados y registro de dominios.
Optimizado para resolución de 800x600 y 1024x768. Requiere activación de cookies, Java y Flash.
WebSite realizado con PHP-Nuke, bajo licencia GNU/GPL. (Tiempo de carga: 0.007 segundos)