|
|  |
Urgències, hores extra i estrès
No, no estem parlant de metges, personal d’infermeria, advocats, publicistes... Parlem del sofert món dels traductors i de les traductores.
Algú s’ha aturat a pensar quant de temps i quants diners costa de fabricar una cadira? Dissenyar un web? Elaborar un estudi sobre la conveniència (o no) d’ampliar la vorera de davant de casa? Preparar la defensa d’un presumpte implicat? O bé, redactar el document destinat a ser traduït o corregit?
Es pot demanar a un cirurgià, per exemple, que faci una operació en menys temps o que el nivell de l’operació sigui bàsic, normal o superior? Doncs en el món de la traducció ens hi trobem sovint.
Segurament l’origen del problema és que es tracta d’un sector poc reconegut i poc valorat, unit al fet que la traducció sempre és la part final de tot un procés de creació, que sovint no s’ha previst o, si s’ha fet, es creu que és bufar i fer ampolles.
Hi ha poca consciència que darrere del traductor hi ha un trajectòria d’estudis i experiències. Cal tenir en compte que parlem de professionals: de lingüistes o llicenciats en traducció i evidentment, de nadius. El traductor ha d’estar permanentment informat de l’actualitat de tots els sectors d’activitat (des de l’economia fins a la biologia, passant per la política), ha de tenir un bon bagatge cultural i també criteri suficient per saber quan ha de suggerir canvis (no solament lingüístics), quan ha de consultar l’autor, etc.
La imatge bucòlica del traductor assegut al seu despatx, consultant llibres i documents i navegant per Internet, no es correspon amb la realitat. Massa sovint es veu obligat a acceptar encàrrecs per a ahir, treballar fins a la matinada i resar perquè les eines informàtiques i el correu electrònic funcionin. Tot això tenint en compte que facturarà per línies traduïdes i no per projecte o per hores esmerçades.
La qualitat d’un producte (un cotxe, una campanya publicitària) no s’avalua ni en temps ni en longitud. En canvi, la traducció d’un text és sotmesa al temps i a l’espai (línies), quan, en realitat, una bona traducció dóna al text un valor afegit.
En poques professions s’admet que un treballador pugui tenir una jornada laboral superior a 8 hores, que hagi de treballar de nit sistemàticament o que ho faci en caps de setmana. Per què, doncs, un col·lectiu com el dels professionals de la traducció ha de veure com la flexibilitat laboral que demanen les empreses per a puntes de feina, és una norma en la seva activitat?
Haurem de demanar a l’OMS que inclogui aquesta professió dins del catàleg de professions de risc?
Línia directa amb les autores:
iguiu@linguacomsl.com, pserena@linguacomsl.com
© Maig de 2001, Iolanda Guiu i Pura Serena, LinguaCom, Llengua i Comunicació. www.linguacomsl.com
|
| |
· DESCUENTOS ·
|
| |
