|
|  |
2001: L'odissea de l'ocupació
El món de l'empresa, i especialment la part relacionada amb el seu capital humà, ha estat l'autèntic protagonista d'aquesta transició del canvi de segle.
Sembla com si de sobte algú se n'adonés que les empreses estan formades per persones. Cap a elles es deriven totes les frases de moda, la popularització de les tecnologies de la comunicació, el capital intel·lectual, el treball en equip, les habilitats directives, la intel·ligència emocional, la gestió per competències, la referenciació (benchmarking) i la formació permanent. Es popularitza el "tot per a les persones", però sovint ha sorgit el "però, sense comptar amb les persones".
En primer lloc la gestió del coneixement només serveix quan hi ha intenció de compartir-lo, divulgar-lo, nodrir-lo i sobretot fer-lo útil. A causa que aquesta última part és la que depèn d?una decisió personal i subjectiva, a la pràctica ningú deixa anar la metodologia que tant li ha costat obtenir i que constitueix el seu patrimoni. Per tant som més a prop de la gestió de la informació que no serveix gairebé per a res que de la desitjable gestió del coneixement que serveix per a molt.
Pel que fa a la feina en equip, està costant molt deixar anar les regnes de l'autonomia. Fer un mateix el que s'ha de fer sembla més simple que "gastar" el temps explicant-ho als altres. Encara es pensa que una reunió només serveix per perdre hores i aixecar acords que ningú compleix, i la feina en equip es projecta com una forma més de donar la culpa a un altre dels fracassos propis.
Les habilitats directives se segueixen veient més com una prerrogativa de poder que com un servei als altres. Es mana molt més que es dirigeix, a les empreses, a les famílies o a la política. I naturalment, mentres el "rol del directiu" no s'interpreti com una forma d'organitzar altres, empatitzant-hi, continuen les mancances d'estímul, motivació i conducció de gent assumint una mica més de responsabilitat.
Respecte a la referenciació (benchmarking), continuarà existint l'actitud de saber copiar "callant com un mort" sobre la pròpia saviesa. Les persones i les empreses difícilment es despullen dels seus mètodes i procediments productius a fi d'obtenir ensenyaments compartits sobre errors, oportunitats i projectes.
El recel i de vegades la inseguretat no permeten abordar projectes comuns i es prefereix la lliure competència a la concurrència d'idees en benefici públic.
La formació és un capítol apart, ja que s'ha arribat a intensificar fins a tal punt l'oferta de màsters, seminaris i fins i tot cursos subvencionats, que si realment s'ocupessin totes les aules ningú estaria treballant a les empreses. Se sap que la popularització de la formació contínua quasi bé mai compta amb l'anuència dels alumnes sinó d'una decisió directiva. El resultat final és tan escàs com previsible.
Potser el desig que ve més de gust per a aquest 2001 que bategem seria comprometre'ns individualment i de veritat amb el canvi. Entendre que la globalització, la competitivitat i l'accés plural a la informació han de ser els millors mitjans per gaudir professionalment del que fem sense la por de perdre tot el que creiem que hem aconseguit, pel simple fet d'ocupar un lloc de treball.
Línia directa amb l'autor:
mbonet@selectett.es
© Gener de 2001, Miquel Bonet, advocat, conseller de Select.
|
| |
· DESCUENTOS ·
|
| |
