|
|  |
La signatura electrònica
La societat actual està experimentant un canvi profund que pot conduir a l'ocàs de la civilització del paper i de la signatura manuscrita. Aquesta revolució s'està produint a l'Estat espanyol, en part, en el marc de l'entrada en vigor del Reial Decret-Llei 14/1999, de 17 de setembre, sobre signatura electrònica. Aquesta regulació té com a objectiu aportar la seguretat jurídica necessària per desenvolupar el comerç electrònic, signar i encriptar el correu electrònic, firmar qualsevol tipus de document electrònic (contractes, nòmines, etc.), intercanviar telemàticament informació, etc.
La confiança és un requisit en qualsevol transacció. Un dels principals frens a l'expansió del comerç electrònic és la por que algú suplanti la identitat d'una altra persona a la xarxa o que intercepti missatges. Per fer front a aquests problemes existeixen les tecnologies d'autenticació. Aquestes tecnologies certifiquen que l'usuari és qui diu que és. Una d'aquestes tecnologies és el certificat digital.
Un certificat digital és l'equivalent a un document d'identitat en suport informàtic. És una credencial que proporciona un tercer, l'autoritat de certificació (CA), que actua com una mena de notari electrònic, i que confirma la identitat de les parts que s'estan comunicant. Una autoritat de certificació ha de publicar la seva clau pública o facilitar un certificat d'una autoritat major que certifiqui la validesa de la seva clau. En definitiva, la CA és una tercera persona que garanteix o atorga la confiança necessària per poder identificar una persona física o jurídica amb una determinada clau pública.
Els certificats empren tecnologies d'encriptació de dades que només pot desxifrar el destinatari de la comunicació. Això fa molt difícil, gairebé impossible, que una entitat suplanti una altra. Les tecnologies de signatura i xifrat es tracta d'un procés que empra dos tipus de clau criptogràfica: la pública i la privada. Els missatges es xifren amb la clau pública, però només poden desxifrar-se amb la privada, a l'abast només del destinatari o persona certificada. Aquest mecanisme implica una seguretat total en les transaccions i les comunicacions, ja que la clau privada mai surt de la màquina de l'usuari i no es transmet per Internet.
L'article 3 del Reial Decret-Llei 14/1999, de 17 de setembre, sobre signatura electrònica es refereix als efectes jurídics de la signatura electrònica avançada, és a dir, la que requereix l'emissió d'un certificat reconegut per part d'un prestador de serveis de certificació:
"La signatura electrònica avançada, sempre que estigui basada en un certificat reconegut i que hagi estat produïda per un dispositiu segur de creació de signatura, té, respecte a les dades consignades en forma electrònica, el mateix valor jurídic que la signatura manuscrita en relació amb les consignades en paper i és admissible com a prova en judici. La prova s'ha de valorar segons els criteris d'apreciació establerts en les normes processals."
La signatura electrònica avançada permet verificar també que el contingut del document no ha estat alterat i, a diferència de la firma manuscrita, és pràcticament impossible de falsificar.
|
| |
· DESCUENTOS ·
|
| |
