Hosting, registro y alojamiento web, dominios y servidores
Tu servidor de alojamiento web, servidores y registro de dominios (acceso a página principal)
Favoritos | Recomiéndanos | Enlázate | Contacto | Buscador   
Acerca de Dimensis | Informaciones legales   
··································   
[ Acceso a la Página Principal ]   
 
  BLOG Consultas Soporte Programación Utilidades Artículos Mapa web Área privada  


Soporte técnico sobre alojamiento web y servidores de Dimensis

Información para administrar tus recursos, resolver dudas, contactar con nuestro soporte y estar siempre al día



Artículos publicados en Univers Dimensis

· Artículos por temas
· Definiciones
· Archivo de artículos
· Ranking (top)
· Sindicación (RSS)

· Artículos en catalán



  


Google

Vulneració del correu electrònic amb relació a l’article 197 del codi penal

Vam fallar que, estimat el recurs de suplicació interposat per DEUTSCHE BANK SAE front la sentència de 21 de març del 2000, dictada pel jutjat social 17 de Barcelona, seguits a instància de D. Gregorio, hem de revocar i revoquem en la seva integritat la citada resolució, tot absolent la societat recorrent de la pretensió deduïda en contra seu; amb la conseqüent declaració de procedència de l'acomiadament d’1 de desembre de 1999 i extinció del contracte de treball afectat, sense dret a indemnització ni a salaris de tràmit."



Aquest és un dels múltiples exemples de sentències que s'aveïnen, ¿per què? La resposta sembla bastant clara: les noves tecnologies han començat a estar presents en tots els àmbits de la vida dels ciutadans i, per descomptat, també en l'àmbit laboral.

La sentència anteriorment exposada pot ser que hagi estat la primera en el nostre país però no serà l'última. L'ús per part dels empleats del correu electrònic de forma abusiva sembla que s'està generalitzant; davant aquest fet ¿pot un empresari examinar l'e-mail d'un empleat? Sembla convenient que en les empreses es reguli l'ús del correu electrònic. No obstant això és sorprenent (¿per què sorprenent? Perquè un país que és capaç d'avançar-se a Europa en una llei com la de la signatura electrònica sembla sorprenent que no hagi regulat una qüestió tan important com és la possibilitat d'accés o no al correu electrònic d'un empleat) que en el nostre país no existeixi una regulació específica quant a la inviolabilitat del correu electrònic.

Recentment el govern britànic ha aprovat una llei que habilita les empreses, amb determinades restriccions, a controlar l'ús del correu electrònic dels seus empleats. En el nostre país alguns preceptes semblen vàlids per a abordar aquest tema, així la Constitució Espanyola regula els drets a la intimitat, la inviolabilitat de les comunicacions i el dret de propietat que sobre el material de la companyia posseeix l'empresa. Davant aquesta situació l'única solució existent és esperar que el Tribunal Constitucional estableixi definitivament la normativa aplicable al correu electrònic.

Fins que aquest moment arribi la solució més adequada sembla que és la necessitat de consensuar l'ús del correu electrònic a l'empresa. En aquesta línia es mou el secretari general de CC.OO quan reivindica la regulació de l'ús d'Internet en les empreses bé mitjançant negociació col·lectiva o mitjançant llei. Fidalgo enfoca el tema des d’un altre punt de vista en reclamar l'ús d'Internet i del correu electrònic com una eina més de treball. Afirma que Internet és un àmbit de treball el tractament legal del qual deuria ser equiparat al correu postal o telefònic. En la línia del secretari de CCOO també s'han mogut IU i el PSOE en instar el govern a adoptar mesures que reconeguin el dret dels treballadors i els seus representants a utilitzar el correu electrònic i Internet "com a instruments de comunicació i informació".

Sens dubte aquesta tesi correctament aplicada és la més adequada sempre que s'empri el correu electrònic amb fins professionals, però ¿què passa quan els treballadors utilitzen el correu electrònic amb finalitats particulars? La utilització amb moderació no suposa objecció alguna, i és que ¿qui no ha trucat per telèfon a casa casa des del treball? Existeixen comportaments que dins uns límits són perfectament comprensibles i acceptables però quan el treballador empra els mitjans que l'empresa posa a la seva disposició per a un ús exclusivament privat ens trobem en una situació completament diferent.

Davant aquesta situació ¿seria inviolable l'e-mail d'un treballador? Hi ha sentències en el nostre país que han equiparat l'ordinador a la taquilla, fet que permet la realització de registres en l'ordinador quan aquests registres siguin necessaris per a la protecció del patrimoni empresarial i del dels altres treballadors dintre el centre de treball i en hores de treball, essent necessària la presència d'un representant legal dels treballadors.

Essent aquest procediment absolutament clar, crec personalment que el correu electrònic és una eina que l'empresa posa a la disposició del treballador perquè aquest ocupi el seu treball de la forma més adequada possible però sembla absolutament clar que el treballador ha de fer-ne un ús correcte. L'ordinador és per tant una eina de la companyia, però ¿en té aquesta capacitat de control? Crec que sí, perquè ¿a qui pertany la titularitat dels mitjans de producció? Sens dubte pertany a l'empresa i és aquesta la que cedeix als treballadors els mitjans per realitzar les seves tasques professionals. Per tant, sembla clar que l'empresa tingui cert control dels e-mails. Aquesta qüestió suscita alguns dubtes, com per exemple: ha de controlar una empresa absolutament tots els missatges de correu electrònic d'un treballador o únicament ha de procedir a aquest control quan l'ús per part de l'empleat és abusiu?

Un altre dels arguments que s'esgrimeixen per habilitar les empreses a accedir als correus dels seus empleats és que el nom de l'empresa es pot veure afectat pels continguts o opinions relacionats amb el correu, això sempre que el treballador utilitzi un compte de correu de l'empresa. En aquest cas, el nom de l'empresa podria veure’s directament afectat danyant la seva imatge. En aquestes situacions l'empresa podria controlar els correus electrònics. Per a no incórrer en cap fet il·lícit l'adequat seria que l'empresa advertís els seus empleats sobre la impossibilitat d'ús del correu per a fins particulars, per la qual cosa qualsevol revisió que l'empresa realitzés no seria il·lícit.

La Constitució, en l’article 18, garanteix el dret a l'honor, a la intimitat personal i a la pròpia imatge. Aquest article és el que més clarament pot protegir la privacitat dels e-mails ja que en els seus apartats tercer i quart "garanteix el secret de les comunicacions i especialment de les postals, telegràfiques i telefòniques excepte resolució judicial". Al fil d'aquest article i en defensa de la impossibilitat de revisar els mails hi ha l'article 197 del Codi Penal que estableix una pena de fins a quatre anys de presó per a qui per a descobrir els secrets o vulnerar la intimitat d'un altre, s'apoderi dels seus papers, cartes o missatges de correu electrònic sense el seu consentiment.

La sentència del Tribunal Constitucional 88/1985 és la referència dels qui esgrimeixen la impossibilitat de l'empresari d'accedir al correu dels treballadors. Aquesta sentència estableix que els treballadors tenen dret a desenvolupar el seu treball en condicions dignes de salubritat i higiene i fa referència a uns requisits bàsics respecte a la llibertat d'autodeterminació de l'individu i a la seva dignitat personal.

Personalment defenso el criteri segons el qual l'empresari té la possibilitat d'accedir al correu electrònic dels seus empleats. No obstant això cal exposar les distintes teories existents en l'actualitat. Per què em posiciono d'aquesta manera? No hem de perdre de vista les considerables pèrdues de productivitat que per a algunes empreses representa la navegació o l'e-mail per l’ ús personal dels seus empleats. Un informe de Computer/Economics sobre el comportament dels treballadors nord-americans respecte a Internet xifra en 5.300 milions de dòlars les pèrdues per les companyies de tot el món a causa de la navegació recreativa dels seus treballadors en hores de treball. No és aquesta una raó suficient per justificar un possible control dels correus electrònics?

Què passaria si un empleat rebés en el seu lloc de treball la seva correspondència privada o si desviés a la seva oficina les trucades del seu domicili? Sembla clar que aquestes situacions sorprenen. Per què aleshores no sorprèn que un treballador rebi en el seu lloc de treball e-mails privats? No s’ha d’arribar a un nivell de permissivitat que justifiqui la pèrdua de temps en el treball per molt que el Codi Penal en el seu article 197 impedeixi a l'empresari accedir al contingut dels correus dels treballadors vulnerant la seva intimitat.

Personalment i en virtut d'aquest article 197 no comparteixo en absolut la impossibilitat que té l'empresari d'accedir a missatges de correu electrònic o a qualsevol document o efecte personal. ¿És que no està vulnerant el treballador el seu deure de treballar diligentment? Aquest control no atempta contra la privacitat del treballador, sempre, és clar, que es realitzi amb les mesures legals necessàries; ¿o és que el treballador no està traint la confiança de l'empresari utilitzant sense control els mitjans que aquest posa a la seva disposició per a una correcta realització de les seves obligacions laborals?

Com ja he repetit anteriorment opino que l'empresari sí que pot intervenir el correu dels seus empleats sempre que l'ús per part d'aquests sigui abusiu i si la revisió es fa en presència d'un representant legal dels treballadors. A pesar de la meva opinió el dret comparat ofereix exemples de sentències en els quals s'impedeix a l'empresari l'accés als e-mails dels seus treballadors al·legant la defensa del dret a la intimitat. Així, el Tribunal de Treball de Brussel·les en una sentència de 2 de maig de 2000 analitza el cas d'un treballador que usava excessivament el correu electrònic per a enviar missatges electrònics a una companya de treball amb la qual mantenia una relació a través d'aquest mitjà. El Tribunal va sentenciar que segons l'article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans l'enviament de correus personals des de l'empresa pertany a la vida privada del treballador i va concloure en la falta de necessitat d'accés al contingut dels missatges essent suficient la mera constància del nombre de correu, la seva grandària i el seu caràcter privat per a justificar l'acomiadament del treballador.

Sens dubte es tracta d'un tema que suscita importants debats, cap opinió està clarament definida. En el nostre país, s'espera la doctrina que sens dubte fixarà el Tribunal Suprem. Fins aleshores sembla que els debats continuaran. Realment es tracta d'un tema espinós, però si no ho és la possibilitat d’accedir a la taquilla del treballador (no és que no ho sigui sinó que es tracta d'un tema llargament analitzat en el qual la majoria de les possibles solucions ja estan contemplades), per què en aquest cas hi ha tantes polèmiques? Encara que la meva posició és ferma en alguns aspectes, en d’altres altres també tinc certs dubtes.

Sembla clar que a la feina es va a treballar i no a gaudir d'un temps d'oci remunerat; per tant, el treballador no ha d’emprar el temps en activitats no permeses per l'empresa. En aquest punt hauria de quedar clara la política interna de l'empresa i les possibilitats existents amb relació a l'ús o no d'Internet i del correu electrònic. Si aquesta política deixa clars aquests aspectes sembla que l'empresari sí que podria accedir al correu electrònic sempre. Això ha de quedar absolutament clar sempre: davant la presència d'un representant dels treballadors, perquè no hem d’oblidar que estem davant un dret fonamental, com ho és la intimitat i el dret a la inviolabilitat de les comunicacions. No obstant això, què passa quan no existeix a l'empresa una política d'actuació clarament definida?

Per altra banda, què passa amb l'article 197 del Codi Penal? Com ja he explicat anteriorment aquest article estableix una pena de fins quatre anys de presó per a qui per descobrir secrets o vulnerar la intimitat d'un altre, s'apoderi sense el seu consentiment de papers, cartes, correus electrònics. Encara que no s'ha establert en aquest text penal cap excepció en l'àmbit laboral, personalment crec que si el treballador està vulnerant una normativa de l'empresa i no està atenent les seves obligacions contractuals quant a la realització del seu treball de forma diligent, l’empresari està vulnerant realment el seu correu en accedir-hi, sempre que ho faci amb les necessàries mesures legals?



Autora: Talia Besga Basterra

Este artículo ha recibido 20243 visitas.



¿Conoces nuestros servicios de alojamiento web y servidores?


Opciones


- Enviar por email
- Imprimir
- Añadir a favoritos

- Univers Dimensis
- Listado de artículos
- Ver ránking general


[ Publicar artículo ]


Artículos más leidos en Articles en català:

· Vulneració del correu electrònic amb relació a l’article 197 del codi penal (20244)
· EL SOFTWARE, qüestions sobre la seva patentabilitat (i II) (20041)
· Com afecta la LSSI (19792)
· Els interessos moratoris i les comissions aplicats a la pràctica bancària (19501)
· La pàgina web protegida com a creació intel·lectual davant la pirateria (19458)

Vota este artículo

Malo
Regular
Bueno
Muy bueno
Excelente
Puntos: 0 - Votos: 0


  

· DESTACADOS ·

Máquinas dedicadas y servidores virtuales
NAS para almacenamiento remoto accesible mediante NFS


· DESCUENTOS ·

Ofertas de alojamiento web y servidores
Allotjament de pàgines web en català



.:Webs destacadas:.

· el blog de DIMENSIS
· Cambio climático
· Productes del Camp


Productes del Camp
Especial Productes del Camp

Xarxa ECO



HacklabValls



1999-2019 Dimensis Global Communications (Los contenidos pueden compartirse bajo licencia Copyleft)
Alojamiento web, servidores virtuales, servidores dedicados y registro de dominios.
Optimizado para resolución de 800x600 y 1024x768. Requiere activación de cookies, Java y Flash.
WebSite realizado con PHP-Nuke, bajo licencia GNU/GPL. (Tiempo de carga: 0.007 segundos)