|
|  |
Mobbing: la violència psicològica a la feina
A totes les empreses hi ha conflictes entre companys de feina. Però, en ocasions, sota la semblança d’una mala relació personal s’amaga un fenomen més profund, més complex i molt més greu: el que els experts en diuen fustigament psicològic o mobbing.
El mobbing (de l’anglès mob: “gentada”) és un fenomen tan antic com la humanitat, però va ser identificat i definit com a tal per primera vegada a principis dels anys 80. Segons estudis de la UE, aquest tipus d’acuit psicològic afecta a 12 milions de treballadors europeus, un 8% de la població activa.
Els psicòlegs del treball parlen de mobbing quan es donen tres condicions:
- Una o més persones exerceixen una violència psicològica extrema sobre una altra en el lloc de treball.
- Ho fan de manera sistemàtica: almenys una vegada per setmana
- La situació s’allarga en el temps: en general, durant més de sis mesos
És important aclarir que s’han de donar les condicions de freqüència i de duració establertes per a poder parlar de mobbing. Un atac verbal, una broma feridora o un gest de menyspreu poden ser molt desagradables i fer que la víctima se senti dolguda durant dies, però no constitueixen per si mateixos un fenomen de fustigament.
L’acuit psicològic té moltes formes d’expressió. Aquestes són algunes de les més habituals:
- Accions contra la reputació o dignitat de la persona: intentar ridiculitzar-la amb comentaris sobre el seu físic, els seus gestos i la seva vida privada, o atacar la seva reputació professional amb comentaris injuriosos o rumors negatius.
- Accions contra l’exercici de la seva feina: encomanar funcions molt per sota de la seva qualificació: donar ordres contradictòries, negar sistemàticament els mitjans necessaris per treballar...
- Manipulacions de la comunicació o de la informació: poden ser actituds explícites, com amenaces i crítiques, o més subtils, com ignorar la presència de la persona i no dirigir-li la paraula en absolut.
- Situacions de desigualtat: en el salari, en el repartiment de la feina, en el tracte personal.
Només són alguns exemples ja que els experts han arribat a identificar fins a 45 conductes de fustigament diferenciades. El més habitual en un procés de mobbing és que la víctima pateixi diverses situacions a la vegada. És difícil establir per què es donen aquestes situacions. Pot haver-hi molts motius, des de conflictes personals o professionals, fins a una simple voluntat de diversió per part dels fustigadors.
Sí que és clar, en canvi, que les empreses amb una organització deficient dels seus processos interns, amb moltes jerarquies, un estil directiu autoritari i poca atenció als seus empleats, són el “caldo de cultiu” ideal perquè es produeixi el fenomen.
Les conseqüències psicològiques del mobbing per a la persona que ho pateix poden ser molt greus: depressions, ansietat, pèrdua de l’autoestima, retraïment social...Tot això va acompanyat d’una forta desmotivació cap a la feina i un descens del rendiment laboral. Quan el procés de fustigament s’allarga durant molt de temps, la víctima pot arribar a deixar el lloc de treball. En certs casos, les conseqüències psicològiques són tan greus que la persona no torna a treballar mai més per por a patir una situació similar.
|
| |
Software gratuito
Google Earth
Norton Security Scan
Google Desktop
Skype
StarOffice (incluye Java)
Spyware Doctor
Picasa
Adobe Reader
RealPlayer
|
| |
