|
| |
Una ocupació no és un treball
Qualsevol persona que porti un cert temps treballant sap perfectament que no és exactament el mateix una ocupació que un treball. De la mateixa manera que no és comparable el fet d’estar ocupat fent coses que estar realitzant quelcom important. Pot ser que el desgast sigui semblant però no el mateix.
Al món empresarial es donen les dues situacions i moltes altres ambigües que estan a mig camí de les dues. En realitat, l’única diferència és totalment subjectiva: consisteix en el reconeixement intern del que s’està fent i la valoració íntima i conscient de com s’hi sent la persona fent-ho.
En el fons, tot té a veure amb la relativitat d’Einstein, deu segons tocant aigua bullint ens semblen eterns, fer l’amor amb la persona que estimem, ens semblarà un instant.
Tot sembla relatiu, però el que sí que és cert és que en el trepidant món empresarial no es pot perdre el temps, ja que tots els moments tenen un cost i algú finalment ha de pagar el seu preu.
Quan es tracta de triar algú perquè faci una feina i posem en marxa un procés de selecció sempre volem acceptar. Ens agradaria saber que estem davant la persona que busquem i ens fa mal dedicar temps a la persona equivocada.
Actualment, hi ha moltes persones que corren darrera els diners com si fos l’única finalitat de la seva dedicació a una labor professional. Ningú critica el dret legítim a guanyar-se la vida, però per desgràcia poca gent està disposada a donar quelcom més que hores de la seva vida a canvi del salari.
En realitat, abunden els empleats i falten els treballadors, i amb això no pretenc fomentar un corrent altruista ja que tots estem immersos en un món laboral que ha de proporcionar-nos a més a més d’una possibilitat de realització determinats estipendis per accedir a una vida digna.
D’altra banda, no desitgem contractar persones per a qui el rellotge és només el testimoni del temps. No volem tenir col·laboradors avariciosos de regalar minuts a l’empresa, pendents de l’equació permanent, em dones, et dono, atès el/la professional que necessita l’empresa del futur haurà de ser generós amb el seu horari i amb els coneixements que desitja compartir.
Es busca gent disposada a implicar-se en un projecte professional, capaç de multiplicar-se per atendre el client i els seus companys, que per a ells la formació representi molt més una oportunitat que una obligació, que s’hi sentin part d’un projecte comú i no com a simples contractats.
En realitat, en cadascuna de les coses que fem en la vida, sempre tenim l’oportunitat d’estar com a protagonistes o com a espectadors. El que aspira a ser simplement un empleat serà com aquell que riu per contagi del somriure dels altres, però que mai sabrà contar els seu propis acudits.
|
| |
· DESTACADOS ·
|
· DESCUENTOS ·
|
Productes del Camp
|
| |