|
| |
El Secretariat de Corals Infantils de Catalunya
El Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC) és una federació de corals infantils que té com a finalitat coordinar les activitats de les corals que en són membres, fomentar la pràctica del cant coral, vetllar per la seva qualitat i ajudar a que sigui un element fonamental en la formació dels infants.
El SCIC va ser fundat el 1967 per un petit grup de vuit corals que ja funcionaven independentment, però que tenien molts punts en comú. En aquella època, una de les idees fonamentals era donar als nens allò que l’escola no els donava, és a dir, la possibilitat de conèixer la música per mitjà del cant coral, basant-se en les cançons populars catalanes o d’altres indrets, traduïdes al català, el fet de treballar junts nens i nenes (la coeducació estava prohibida), el coneixement de la llengua i el sentit de país.
Les persones que van fundar el SCIC, i també les que l’integren ara, creuen que el cant coral és un mitjà que contribueix en gran manera a l’educació dels infants i dels joves, per les immenses possibilitats que té de formar-los en el gust per les coses belles, especialment la música; el goig de dominar un mitjà d’expressió com és la veu; l’amor a la llengua; la joia per l’amistat i la disciplina lliurement acceptada; el treball d’equip i de conjunt; i, finalment, el gust de col·laborar amb altres infants, de vegades del mateix entorn, però també, altres vegades, de llocs més llunyans, i fins i tot d’altres països i nacionalitats.
D’acord amb els nostres “punts bàsics”, les corals que integren el SCIC són mixtes i voluntàries. Són obertes a qualsevol infant entre cinc i setze anys, canten a veus blanques i, primordialment, en català. Actualment estan federades al SCIC unes 112 corals, repartides per tot el territori català, en vuit demarcacions. També n’hi ha una de les Illes Balears i una del País Valencià. En realitat, però, aquests aspectes quantitatius i de localització poden variar –més o menys- d’un curs a l’altre. El total de cantaires és d’uns 6.000, de cinc a setze anys. En general estan dividits en grups de cinc i sis anys (petits), de set, vuit i nou anys (mitjans) i de deu a setze anys.
D’una forma general, podríem dir que el SCIC coordina les activitats de les corals que en són membres, per mitjà d’un consell sorgit d’entre els directors de les corals que l’integren. Les principals tasques d’aquest equip són:
Difondre el repertori tradicional català entre els infants i adaptar les cançons estrangeres que es considerin prou interessants. El SCIC prepara cada curs un repertori comú per a totes les corals, que facilita el contacte entre elles i els concerts conjunts. Això no vol dir que cada coral no pugui tenir, a més, el seu propi repertori. Impulsar la creació de repertori nou, especialment de cantatesi, també de cançons noves i harmonitzacions de populars. El SCIC n’ha encarregades moltes vegades a diversos compositors catalans i les ha estrenades a les seves trobades. D’aquesta manera s’ha creat un arxiu de repertori, que és a la disposició de les corals i que constitueix un fons molt valuós. Basant-se en aquest material, el SCIC ha publicat fins ara cinc cançoners i s’ha iniciat una edició de cantates d’autors catalans i escrites especialment per a les trobades del SCIC, a hores d’ara plenament consolidada. Vetllar per a la millora del nivell musical de les corals, recomanant als seus directors l’assistència a cursets de direcció adequats i organitzant-ne. Organitzar dues vegades a l’any unes jornades de treball per a directors i responsables, durant les quals es tracten temes d’organització i musicals, es facilita el contacte entre els directors i es revisen temes de música o pedagogia que interessin a tots. Durant aquestes jornades se celebra l’assemblea general ordinària. Coordinar les trobades anuals de corals, de diferents tipus, que s’expliquen més endavant. Col·laborar amb entitats que ho demanin, sempre que allò que s’organitza no es contradigui amb l’esperit i les finalitats del SCIC.
Les trobades són l’exponent màxim de la importància, la cohesió i la vitalitat del SCIC. Se’n fan de diversos tipus:
JUGUEM CANTANT
Està pensat per a cantaires de cinc a set anys. Són comarcals i duren un dia. Durant aquesta jornada els més menuts fan jocs i entreteniments que combinen aspectes lúdics i formatius musicals, un dinar comunitari i un concert durant el qual s’hi interpreta el Programa comú. Cada curs es fan de vuit a deu “Juguem Cantant” i a cada un hi participen uns 200 nens. Per aquesta modalitat de trobada s’han encarregat diverses cantates: La Formigueta que anava a Jerusalem, La Rebel·lió a la cuina, El Follet valent.
TROBADES
Són per als nens de vuit a setze anys. Fins ara se n’han fet de cinc classes:
Intercanvis entre dues corals, en els quals cada coral va a passar un cap de setmana a casa de l’altra coral. Els visitants s’allotgen a les cases dels cantaires locals. Aquests intercanvis acaben amb un concert en el qual canten, a part del programa de cada coral, el repertori comú. Trobades parcials, comarcals o intercomarcals, d’un sol dia, en les quals participen entre 500 i 1.000 cantaires de diverses corals. En les trobades d’aquest tipus s’hi acostuma a interpretar alguna cantata o peça important, a més del repertori comú. Trobades-taller, en les quals es reuneixen diverses corals que durant tot un dia, i sota la direcció d’un director convidat, treballen diverses cançons del Programa comú que prèviament han estudiat en les corals respectives. Aquesta trobada pot acabar en un concert en el qual es presenta la feina feta en els diferents tallers. A més es dediquen algunes hores a alguna activitat lúdica (musical o no) per facilitar la convivència entre els cantaires. Cap de setmana cantant: dues o tres corals es troben en una casa de colònies on es treballen obres del Programa comú i altre repertori. Aquests caps de setmana poden acabar en un concert obert al públic. Trobades generals, per a tots els cantaires a partir de vuit anys de les corals que integren el SCIC. Les trobades d’aquest tipus apleguen fins a 5.000 cantaires i duren, normalment, un cap de setmana, durant el qual es fan dos assaig i un concert. S’hi estrena una cantata encarregada especialment per a l’ocasió, sempre amb acompanyament instrumental. Fins ara se n’han encarregat 6: L’ocell Daurat, El Bruel de l’estany, Tirant lo Blanc, El Concert Desconcertant, Cantijoc, El Timbaler del Bruc. Per la propera, el 2002, ja està practicament enllestida Transatlàntida, amb text de Miquel Desclot i música de Baltasar Bibiloni.
L’última trobada d’aquest tipus, que va coincidir amb el 30è aniversari del SCIC es va celebrar l’any 1997 i va aplegar 4.000 cantaires i, entre aquests i el públic, hi havia un total de 13.000 persones al Palau Sant admin de Barcelona.
Totes les tasques organitzatives es fan de forma totalment voluntària i gratuïta. Les despeses de funcionament es cobreixen, en part, amb les aportacions de les corals.
El SCIC té contactes amb les altres federacions corals del país (FCEC, Corals Juvenils, Cors de Clavé), per a estudiar formes de col·laboració, i també amb les federacions corals del País Basc i la COACE, de l’Estat Espanyol.
Des del novembre del 1995, el SCIC és federació fundadora del Moviment Coral Català. Forma part també de la Federació Internacional per a la Música Coral i de la federació Europa Cantat.
|
| |
Software gratuito
Google Earth
Norton Security Scan
Google Desktop
Skype
StarOffice (incluye Java)
Spyware Doctor
Picasa
Adobe Reader
RealPlayer
|
Delitos informáticos
|
| |