|
|  |
La globalització cultural
“Pensar globalment, actuar localment”. Aquest és el lema de les multinacionals. El seu objectiu és fer compatibles els beneficis de les economies d’escala amb la introducció en els mercats locals.
Ara bé, cada vegada és més evident que, per garantir la viabilitat dels projectes, els ens locals han de prendre part en els processos de presa de decisions. Els ens locals, en definitiva, més que “venedors” de les idees de dalt n’han de ser participants actius. Per tant, cada cop serà més necessari “pensar localment, actuar globalment”.
Marshall Mc Luhan és el primer estudiós que va definir el futur del món com una “vila global”. La globalització o mundialització és un fenòmen multidimensional que implica interdependències cada cop més grans. La permeabilitat dels mercats a la globalització depèn bàsicament de condicionants socioculturals, com la religió, i lingüístics, com també del nivell de desenvolupament i la capacitat econòmica i tecnològica de cada sector en un país determinat. En aquest context, és evident que la cultura s’està transformant.
Juntament amb la globalització estem vivint un procés que podríem anomenar “glocalització”,* que reflecteix la necessitat dels ens subestatals i locals a respondre internacionalment en un context cada cop més global. Segons Roland Robertson, cal entendre el fet local com un aspecte del fet global. La globalització implica també acostament i trobada mútua de les cultures locals, que han de definir-se de nou en el marc d’aquesta “trobada de localitats”.
Internet és un fet global, però l’interès de partida sempre és local. La gent té interessos globals a partir de la seva localització; tanmateix, els fets globals afecten els locals, ja que vivim en un món interdependent. Per tant, més que cap a una “vila global”, anem cap a una munió de “viles locals” amb difusió mundial.
Aquesta mundialització va acompanyada, però, d’una creixent reivindicació de la diversitat i l’especificitat local, comarcal i nacional. Aquesta especificitat requereix la protecció de la llengua, l’espai de comunicació i la cultura com a signes d’identitat i de vertebració social. La globalització, més que com un problema, cal entendre-la com un repte que tenen la majoria de les cultures per sobreviure en un món dominat per les estratègies de mercat homogeneïtzadores. Les cultures han d’aprofitar Internet per difondre’s.
En un planeta cada cop més global, el domini sobre els canals de distribució serà clau per garantir la supervivència dels espais culturals de comunicació. La difusió per tant és l’element clau en l’esdevenidor de les cultures. Per fer front a la mundialització mediàtica i a la situació de les llengües i les culturals nacionals, cal que les cultures rebin protecció dels poders públics. De manera paral·lela, per assolir una cultura forta, els països han de tenir indústries culturals potents. En el cas de Catalunya, per exemple, l’Institut d’Indústries Culturals tindrà com a tasca principal contribuir a potenciar les indústries esmentades.
(*) Robertson, Roland. “Globalization”, dins M. Featherstone et al. (comp.). Global Modernities. Londres, 1995.
|
| |
· DESTACADOS ·
|
· DESCUENTOS ·
|
Productes del Camp
|
| |
